Preguntes freqüents (FAQs)

No, el Reglament ha entrat en vigor el 25 de maig de 2016 però no començarà a aplicar-se fins dos anys després, el 25 de maig de 2018. Fins llavors, tant la Directiva 95/46 com les normes nacionals que la traslladen, entre elles l’espanyola, segueixen sent plenament vàlides i aplicables.

El període de dos anys fins a l’aplicació del Reglament té com a objectiu permetre que els Estats de la Unió Europea, les Institucions Europees i també les organitzacions que tracten dades vagin preparant-se i adaptant-se per al moment en què el Reglament sigui aplicable.

En aquests dos anys, per exemple, els Estats membres poden adoptar o iniciar l’elaboració de determinades normes que siguin necessàries per a permetre o facilitar l’aplicació del Reglament. Aquestes normes no poden ser contràries a les disposicions de la vigent Directiva ni tampoc anar més enllà dels poders d’actuació normativa que el mateix Reglament preveu de manera explícita o implícita.

El Reglament s’aplicarà com fins ara a responsables o encarregats de tractament de dades que estableix la Unió Europea, i s’amplia a responsables i encarregats no establerts a la UE sempre que realitzin tractaments derivats d’una oferta de béns o serveis destinats a ciutadans de la Unió o a conseqüència d’un monitoratge i seguiment del seu comportament.

Perquè aquesta ampliació de l’àmbit d’aplicació es pugui fer efectiva, aquestes organitzacions han de nomenar un representant a la Unió Europea, que actuarà com a punt de contacte de les autoritats de supervisió i dels ciutadans i que, en cas necessari, podrà ser destinatari de les accions de supervisió que desenvolupin aquestes autoritats. Les dades de contacte d’aquest representant a la Unió s’han de proporcionar als interessats entre la informació relativa als tractaments de les seves dades personals.

Aquesta novetat suposa una garantia addicional als ciutadans europeus. En l’actualitat, per a tractar dades no és necessari mantenir una presència física sobre un territori, de manera que el Reglament pretén adaptar els criteris que determinen quines empreses han de complir-se a la realitat del món d’internet.

Això permet que el Reglament sigui aplicable a empreses que, fins ara, podien estar tractant dades de persones a la Unió i, en canvi, es regien per normatives d’altres regions o països que no sempre ofereixen el mateix nivell de protecció que la normativa europea.

El Reglament introdueix nous elements, com el dret a l’oblit i el dret a la portabilitat, que milloren la capacitat de decisió i control dels ciutadans sobre les dades personals que confien a tercers.

El dret a l’oblit es presenta com la conseqüència del dret que tenen els ciutadans a sol·licitar, i obtenir dels responsables, que les dades personals siguin suprimits quan, entre altres casos, aquests ja no siguin necessaris per a la finalitat amb la qual van ser recollides, quan s’hagi retirat el consentiment o quan aquests s’hagin recollit de forma il·lícita. Així mateix, segons la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 13 de maig de 2014, que va reconèixer per primera vegada el dret a l’oblit recollit ara en el Reglament europeu, suposa que l’interessat pot sol·licitar que es bloquegin en les llistes de resultats dels cercadors dels vincles que condueixin a informacions que l’afectin que resultin obsoletes, incompletes, falses o irrellevants i no siguin d’interès públic, entre altres motius.

Per la seva banda, el dret a la portabilitat implica que l’interessat que hagi proporcionat les seves dades a un responsable que els estigui tractant de manera automatitzada podrà sol·licitar recuperar aquestes dades en un format que li permeti el seu trasllat a un altre responsable. Quan això sigui tècnicament possible, el responsable haurà transferit les dades directament al nou responsable designat per l’interessat.

El Reglament estableix que l’edat en què els menors poden prestar per si mateixos el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals en l’àmbit dels serveis de la societat de la informació (per exemple, xarxes socials) és de 16 anys. No obstant això, permet rebaixar aquesta edat i que cada Estat membre estableixi la seva pròpia, establint un límit inferior de 13 anys. En el cas d’Espanya, aquest límit continua en 14 anys. Per sota d’aquesta edat, cal el consentiment de pares o tutors.

En el cas de les empreses que recopilin dades personals, és important recordar que el consentiment ha de ser verificable i que l’avís de privacitat ha d’estar escrit en un llenguatge que els nens puguin entendre.

Un dels aspectes essencials del Reglament és que es basa en la prevenció per part de les organitzacions que tracten dades. És el que es coneix com a responsabilitat activa.

Les empreses han d’adoptar mesures que assegurin raonablement que estan en condicions de complir amb els principis, drets i garanties que el Reglament estableix. El Reglament entén que actuar només quan ja s’ha produït una infracció és insuficient com a estratègia, atès que aquesta infracció pot causar danys als interessats que poden ser molt difícils de compensar o reparar. Per a això, el Reglament preveu una bateria completa de mesures:

– Protecció de dades des del disseny
– Protecció de dades per defecte
– Mesures de seguretat
– Manteniment d’un registre de tractaments
– Realització d’avaluacions d’impacte sobre la protecció de dades
– Nomenament d’un delegat de protecció de dades
– Notificació de violacions de la seguretat de les dades
– Promoció de codis de conducta i esquemes de certificació.

Una de les bases fonamentals per tractar dades personals és el consentiment. El Reglament demana que el consentiment, amb caràcter general, sigui lliure, informat, específic i inequívoc. Per poder considerar que el consentiment és ‘inequívoc’, el Reglament requereix que hi hagi una declaració dels interessats o una acció positiva que indiqui l’acord de l’interessat. El consentiment no pot deduir-se del silenci o de la inacció dels ciutadans.

Les empreses haurien de revisar la forma en què s’obtenen i registren el consentiment. Pràctiques que s’enquadren en l’anomenat consentiment tàcit i que són acceptades sota l’actual normativa deixaran de ser-ho quan el Reglament sigui d’aplicació.

A més, el Reglament preveu que el consentiment hagi de ser ‘explícit’ en alguns casos, com pot ser per autoritzar el tractament de dades sensibles. Es tracta d’un requisit més estricte, ja que el consentiment no es pot entendre com concedit implícitament mitjançant algun tipus d’acció positiva. Així, cal que la declaració o acció es refereixin explícitament al consentiment i al tractament en qüestió.

Cal tenir en compte que el consentiment ha de ser verificable i que els que recopilin dades personals han de ser capaços de demostrar que l’afectat els va atorgar el seu consentiment. Per això, és important revisar els sistemes de registre del consentiment perquè sigui possible verificar-ho davant d’una auditoria.

Amb caràcter general, sí. El Reglament preveu que s’incloguin en la informació que es proporciona als interessats un seguit de qüestions que amb la Directiva i moltes lleis nacionals de transposició no eren necessàriament obligatòries. Per exemple, caldrà explicar la base legal per al tractament de les dades, els períodes de retenció dels mateixos i que els interessats pot dirigir les seves reclamacions a les autoritats de protecció de dades. Si creuen que hi ha un problema amb la forma en què estan manejant les seves dades. És important recordar que el Reglament exigeix de forma expressa que la informació que es proporcioni sigui fàcil d’entendre i presentar-se en un llenguatge clar i concís.

Aquest sistema està pensat perquè els responsables establerts en diversos Estats membres o que, estant en un sol Estat membre, facin tractaments que afectin significativament a ciutadans en diversos Estats de la UE tinguin una única autoritat de protecció de dades com a interlocutora. També implica que cada autoritat de protecció de dades europea, en lloc d’analitzar una denúncia o autoritzar un tractament a nivell estrictament nacional, a partir de l’aplicació de l’Reglament valorarà si el supòsit té caràcter transfronterer, en aquest cas caldrà obrir un procediment de cooperació entre totes les autoritats afectades buscant una solució acceptable per a totes. Si hi ha discrepàncies insalvables, el cas pot elevar-se al Comitè Europeu de Protecció de Dades, un organisme de la Unió integrat pels directors de totes les autoritats de protecció de dades de la Unió. Aquest Comitè resoldrà la controvèrsia mitjançant decisions vinculants per a les autoritats implicades.

Aquest nou sistema no suposa que els ciutadans hagin de relacionar-se amb diverses autoritats o amb autoritats altres que la de l’Estat on resideixin. Sempre poden plantejar les seves reclamacions o denúncies davant la seva pròpia Autoritat nacional (en el cas espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades). La gestió serà realitzada per aquesta Autoritat, que serà també responsable d’informar l’interessat del resultat final de la seva reclamació o denúncia.

La finestreta única, en tot cas, no afectarà empreses que només estiguin en un Estat membre i que realitzin tractaments que afectin només a interessats en aquest Estat.

No. El Reglamento està en vigor, però no serà aplicable fins a 2018.

No obstant això, pot ser útil per a les organitzacions que tracten dades començar ja a valorar la implantació d’algunes de les mesures previstes, sempre que aquestes mesures no siguin contradictòries amb les disposicions de la RGPD, que segueix sent la norma per la qual han de regir-se els tractaments de dades a Espanya.

Per exemple, les organitzacions han de tenir en compte que a partir de maig de 2018 hauran de realitzar anàlisis de risc dels seus tractaments i que pot ser útil per a elles començar des d’ara a identificar el tipus de tractaments que realitzen, el grau de complexitat de l’anàlisi que de dur a terme, etc. En aquesta tasca podrien utilitzar les eines i recursos que de mica en mica vagin desenvolupant les autoritats de protecció de dades.

Igualment, res impedeix que les organitzacions comencin a planificar o a establir el registre de tractaments de dades o a implantar les avaluacions d’impacte o qualsevol altra de les mesures previstes.

De la mateixa manera, les organitzacions podrien començar a dissenyar i implantar els procediments per notificar adequadament a les autoritats de protecció de dades o als interessats les fallides de seguretat que es puguin produir.

En general, les organitzacions que tracten dades personals haurien de començar a preparar l’aplicació d’aquestes mesures, així com d’altres modificacions pràctiques derivades del Reglament. Per exemple, el Reglament exigeix ​​que els responsables de tractament facilitin als interessats l’exercici del seu dret. Encara que la interpretació de facilitar pugui variar depenent dels casos, inclou en tots ells algun tipus d’actuació positiva per part dels responsables per fer més accessibles i senzilles les vies per a l’exercici de drets.

L’avantatge d’una ràpida aplicació és que permetrà detectar dificultats, insuficiències o errors en una etapa en què aquestes mesures no són obligatòries i, en conseqüència, la seva correcció o eficàcia no estarien sotmeses a supervisió. Això permetria corregir errors per al moment en què el Reglament sigui d’aplicació.