Amb l’avenç constant de la tecnologia, i en concret amb el creixement de la intel·ligència artificial, cada vegada queda més clar que falten lleis per regular i que aquestes no li segueixen el ritme a la tecnologia.
Són moltes les persones especialistes que s’han alarmat per la vulneració de la protecció de dades i la propietat intel·lectual que fa diàriament la IA. Per això, avui volem parlar-te dels reptes legals més importants que tenim respecte a aquest àmbit.
Reptes legals amb la Intel·ligència Artificial
La intel·ligència artificial cada vegada està més present a la nostra societat. Aquestes eines han transformat la forma en què desenvolupem les activitats diàries a la feina o a la nostra vida personal.
És per aquest motiu que la preocupació és cada vegada més elevada, ja que tenim diversos reptes legals amb relació a aquesta:
- Regulació de la IA.
- Cada país protegeix les obres i drets d’autor segons la seva normativa.
- El ràpid avanç d’aquestes eines tecnològiques.
Denúncies de Propietat Intel·lectual a la Intel·ligència Artificial
En els últims mesos ha anat incrementant el nombre de demandes presentades a empreses de la IA. El cas més notable, i pel que es va començar a parlar molt sobre la IA, és el del ChatGPT de l’empresa OpenAI.
ChatGPT ha tingut diversos problemes legals en els últims mesos per la manca d’informació sobre la seva política de protecció de dades. L’última ha estat a Polònia, on un usuari ha denunciat a l’empresa OpenAI per vulnerar el RGPD i per no proporcionar-li detalls sobre el tractament que realitzen de les seves dades personals.
Però hi han hagut altres casos anteriors de ChatGPT com la demanda col·lectiva a Califòrnia per usar dades “robades” per entrenar a la IA o la prohibició de l’ús d’aquesta eina a Itàlia.
A més, cada vegada són més les cançons i col·laboracions musicals que crea la intel·ligència artificial. Les últimes fent-se passar per artistes coneguts com a Drake, The Weekend, Quevedo o Rosalía. Unes obres que acaben vulnerant els drets d’autor d’aquests artistes o de les seves productores, i que, a més, guanyen molta visibilitat i rendibilitat econòmica.
Un altre cas molt escoltat de les últimes setmanes ha estat el de l’escriptora nord-americana Jane Friedman, que va denunciar a les seves xarxes socials i blog que Amazon havia posat a la venda 6 llibres al seu nom que ella no havia escrit, sinó que s’havien produït per intel·ligència artificial en recollir informació des de fa una dècada del seu estil d’escriptura.
La pregunta és: existeixen conseqüències legals per aquells que utilitzen les obres d’altres per generar contingut o obres sense el seu consentiment?
La veritat és que fins ara no hi ha una legislació que reguli l’ús de la intel·ligència artificial i posi límits a aquestes conseqüències. És un repte a futur que està pendent d’acordar, però serà complicat pel ràpid avenç d’aquestes tecnologies i la diferència entre legislacions.
Regulació de la intel·ligència artificial
En aquest moment no existeix cap mecanisme que reguli el contingut que es produeix a partir de la intel·ligència artificial, i per això hi ha una absència de regulació de qualsevol obra artística.
És per això que, al no haver-hi una legislació clara, s’hauria d’analitzar cada cas de forma individual per treure una conclusió. Per exemple, si aquesta obra fos una difamació o calúmnia a una persona, si fossin imatges compromeses creades per la intel·ligència artificial -com li va passar a Laura Escanes i Rosalia- o si s’aprofita la fama d’un músic per generar beneficis econòmics, en aquests casos sí que podríem denunciar-los.
Els diferents països han de posar-se d’acord en aquest àmbit. Però des del Parlament Europeu ja s’ha manifestat el compromís de regular la intel·ligència artificial amb la Llei d’Intel·ligència Artificial que començaria a aplicar-se a partir de 2026.
A més, Espanya ha estat el primer país europeu que s’anticipa al Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial. Ja que des del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital s’ha aprovat l’Estatut de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA).
Aquest reglament estableix l’obligació de seleccionar una “autoritat nacional de supervisió” que s’encarregui de supervisar l’aplicació de la normativa en matèria d’intel·ligència artificial.
Les seves funcions són:
- Supervisar els sistemes de la IA amb l’objectiu de reduir els riscos per la integritat, intimitat, no discriminació i igualtat.
- Difondre una IA humanista i ètica per demostrar les seves oportunitats en el desenvolupament socioeconòmic.
- Crear un marc de certificació voluntari per entitats privades.
- Impulsar l’alineament i la col·laboració d’entitats publicoprivades.
- Crear entorns de prova que permetin l’adaptació de solucions innovadores de la IA.
La Intel·ligència Artificial pot tenir drets d’autor?
A Espanya no és obligatori inscriure les obres al registre de propietat intel·lectual, encara que és molt recomanable. Ja que, d’aquesta forma, les obres estaran protegides i realitzar còpies estarà penalitzat. També, en el cas que suplantin la teva identitat, tindries una protecció afegida.
Un consell per si no tens protegides les teves obres o creacions és que utilitzis la marca d’aigua, per deixar una empremta de la teva autoria.
La pregunta que més ens fem és: la intel·ligència artificial pot ser registrada o tenir drets d’autor?
La resolució de la Unió Europea sobre els “Drets de propietat intel·lectual pel desenvolupament de les tecnologies relatives a la intel·ligència artificial” recull que: “les obres produïdes de manera autònoma per agents artificials i robots no s’han de poder acollir a la protecció mitjançant drets d’autor, a fi de respectar el principi d’originalitat, que està unit a una persona física, i donat que el concepte de “creació individual” comporta la personalitat de l’autor”.
Recorda que si vols registrar la teva marca i protegir les teves obres, podem ajudar-te per evitar que copiïn les teves obres o suplantin la teva identitat. Tens tota la informació aquí.
L’equip de PymeLegal.