Amb l’aprovació, fa quasi un any, de la Directiva (UE) 2019/790 del Parlament Europeu i del Consell de 17 d’abril de 2019 sobre els drets d’autor i drets afins al mercat únic digital, aquesta setmana volem parlar sobre els drets de propietat intel·lectual a nivell europeu i els canvis introduïts a través de la Directiva esmentada.
En primer lloc, què és la propietat intel·lectual?
La propietat intel·lectual (d’ara en endavant PI) és el conjunt de drets que corresponen als autors i a altres titulars (artistes, productors, organismes de radiodifusió…) respecte de les obres i prestacions fruit de la seva creació. La PI es divideix en dues categories de drets:
- els drets d’autor o morals, reconeguts als autors i als artistes intèrprets o executants. Aquests drets són irrenunciables i inalienables, acompanyen a l‘autor o a l’artista intèrpret o executant durant tota la seva vida i als seus hereus o drethavents a la mort d’aquells. Entre ells destaca el dret al reconeixement de la condició d’autor de l’obra o del reconeixement del nom de l’artista sobre les seves interpretacions o execucions i el d’exigir el respecte a la integritat de l’obra o actuació i la no alteració de les mateixes;
- els drets
patrimonials, que s’han de distingir entre:
- Drets relacionats amb l’explotació de l’obra o prestació protegida, que al seu torn es subdivideixen en drets exclusius (que permetin al seu titular autoritzar o prohibir els actes d’explotació de la seva obra i a exigir una retribució a canvi de l’autorització que concedeixi) i en drets de remuneració (que obliguen al pagament d’una quantitat dinerària pels actes d’explotació que realitzi un usuari de l’obra, quantitat determinada bé per la llei o, sinó, per les tarifes generals de les entitats de gestió).
- Drets compensatoris, com el dret per còpia privada que compensa els drets de propietat intel·lectual deixats de percebre per raó de les reproduccions de les obres o prestacions protegides per a ús exclusivament privat del copista.
Quina competència té Europa en relació amb els drets de propietat intel·lectual?
El Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), en el seu article 118, confereix competència explícita a la Unió Europea en matèria de drets de propietat intel·lectual. En el citat article es disposa que, en l’àmbit de l’establiment o del funcionament del mercat interior, el Parlament Europeu i el Consell establiran les mesures relatives a la creació de legislació de la Unió en matèria de propietat intel·lectual. L’objectiu de la Unió Europea és harmonitzar aspectes específics dels drets de propietat intel·lectual i crear un sistema europeu únic.
Avui en dia, amb l’aprovació de la Directiva (UE) 2019/790 del Parlament Europeu i del Consell de 17 d’abril de 2019 sobre els drets d’autor i drets afins en el mercat únic digital, es preveu, entre altres aspectes, un dret d’autor per a les editorials de premsa i una remuneració equitativa pels continguts protegits per drets d’autor.
I, què més desenvolupa la Directiva (UE) 2019/790 del Parlament Europeu i del Consell de 17 d’abril de 2019 sobre els drets d’autor i drets afins en el mercat únic digital?
La Unió Europea va realitzar aquesta Directiva per adaptar i completar el marc de la Unió en matèria de drets d’autor, mantenint un elevat nivell de protecció dels drets d’autor i drets afins. Així doncs, estableix normes per a:
- adaptar determinades excepcions i limitacions als drets d’autor i drets afins en entorns de caràcter digital i transfronterer;
- establir mesures destinades a facilitar determinades pràctiques de concessió de llicències en el que respecta en particular a la difusió d’obres i altres prestacions que estan fora del circuit comercial, i la disponibilitat en línia d’obres audiovisuals en plataformes de vídeo a la carta amb mires a garantir un major accés als continguts;
- facilitar l’ús de continguts en el domini públic;
- els drets d’edició, sobre l’ús d’obres o altres prestacions per part dels prestadors de serveis en línia que emmagatzemen i faciliten accés als continguts carregats pels usuaris;
- la transparència dels contractes d’autors i artistes intèrprets o executants;
- la remuneració d’autors i artistes intèrprets o executants;
- establir un mecanisme que permeti revocar els drets que els autors i artistes, intèrprets o executants hagin cedit de forma exclusiva.
Els punts més polèmics d’aquesta Directiva són:
- el relatiu al contingut de l‘art. 15, sobre el reconeixement dels drets de reproducció i comunicació pública per a l’ús digital de les publicacions de premsa de les editorials per part dels prestadors de serveis de la societat de la informació. Aquest reconeixement expirarà dos anys després d’haver-se divulgat la publicació i no afectarà de cap manera als drets dels autors i altres titulars de drets, en relació amb les obres i altres prestacions incorporades a una publicació de premsa.
- El relatiu al contingut de l’art. 17, en el que s’estableix que els Estats Membres hauran d’obligar als proveïdors de serveis de la societat de la informació que emmagatzemin i donin accés a grans quantitats d’obres carregades pels usuaris, a realitzar mesures adequades i proporcionades per a garantir els acords amb els titulars de drets en col·laboració amb el prestador de serveis.
Amb el contingut d’aquests articles, es deixa entreveure que les plataformes de continguts en línia hauran d’obtenir una llicència dels titulars de drets per a cobrir els usos posats a disposició per l’usuari. En cas de no obtenir la llicència, els prestadors de serveis seran els responsables del contingut posat a disposició per tercers.
La Directiva s’aplicarà pel que fa a totes les obres i altres prestacions que estiguin protegides pel Dret nacional en matèria de drets d’autor a partir del 7 de juny de 2021.
Si necessiteu més informació al respecte, us podeu posar en contacte amb nosaltres.
Equip de PymeLegal.