T’has preguntat alguna vegada, quan vols registrar una marca, si es pot inscriure tot el que vulguis? Sovint es pot veure com s’intenten registrar sol·licituds de marques que poden rebre oposicions al seu registre.
Els motius que duen al seu “titular” a córrer aquest risc deriven clarament o bé d’un mal assessorament legal quant als requisits, i/o la mala fe (entenent-se aquesta com a competència deslleial – sense saber-ho inclús el propi “titular”- o crear confusió al mercat). El resultat: pagar unes taxes de registre que es perdran directament per no haver fet les coses bé (teniu present que l’Oficina Espanyola de Patents i Marques no torna ni un euro).
Fa dues setmanes us explicàvem quina és l’opció més correcta per a poder registrar la vostra marca. Aquesta setmana i la vinent us explicarem quines són les prohibicions que podem trobar-nos i les seves conseqüències. A l’hora de registrar una marca, s’ha de saber que tant la normativa europea com l’espanyola són molt taxatives al respecte; establint una sèrie de prohibicions, unes de caràcter absolut i altres més relatives.
I, per què aquesta distinció?
Les prohibicions absolutes es refereixen a la “marca” en sí i responen a un interès general: el que volem registrar com a marca seria incapaç de funcionar al mercat perquè no genera distintivitat en el tràfic jurídic.
Les prohibicions relatives es refereixen a interessos particulars o privats. Són supòsits en els que el signe en sí és susceptible de protecció, però drets anteriors de tercers fan que el signe no estigui disponible.
I, quan parlem de prohibicions absolutes, a què ens estem referint?
La Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques (LM), en el seu article 5, indica clarament els supòsits en els que un signe no podrà ser registrat per no tenir alguna d’aquestes prohibicions:
- Que no reuneixi els requisits per a ser entès com a “marca” (art. 4 LM), és a dir, que no siguin signes (paraules, dibuixos, lletres, xifres, colors, etc.), que permetin distingir els productes/serveis d’una empresa dels d’altres i de forma tal que es permeti determinar el seu objecte de forma clara i precisa.
- Que aquest signe no tingui caràcter distintiu, per exemple, aquells signes que poden ser considerats com a descriptius, excessivament simples o complexos.
- Que es composi de signes o indicacions que designen l’espècie, qualitat, quantitat, destí, valor, procedència geogràfica, època d’obtenció del producte o de la prestació del servei o altres característiques del producte/servei. Aquesta prohibició té com a objectiu evitar que, sobre una denominació o gràfic descriptiu, recaigui un dret exclusiu d’utilització o monopoli per part d’un titular i impedeixi a altres competidors usar-lo en productes o serveis similars. Per exemple: “finques i finances” per a serveis financers i immobiliaris o “verema 1985” per a vins.
- Que el signe que volem registrar s’hagi convertit en habitual o usual en el llenguatge comú, en relació amb determinats productes/serveis, per exemple, “culé”, “madridista”, “colchonero”, “bróker”. (Ull!, si van acompanyats d’altres elements denominatius i/o gràfics que el dotin de distintivitat sí podran ser registrats).
- Que vulguem registrar la forma del propi producte, per exemple, els envasos de iogurts amb representació del seu contingut usual, formes d’snacks, l’envàs usual d’una ampolla de vi (ull! que si contenen gravats o estampats sí podrien registrar-se).
- Que sigui contrari a la llei, ordre públic o bons costums. Exemples: l’emblema dels jocs olímpics o noms d’organitzacions il·legals (tipus “Herri Batasuna”).
- Que puguin induir a error al consumidor, sobre la naturalesa, la qualitat o l’origen geogràfic del producte o servei. Per exemple: “més cafè” per a un producte que no tingui res a veure amb cafè, o “teka de Kènia” per a mobles que no estan fets de teka ni procedeixen de Kènia.
- Que siguin signes que identifiquen vins o begudes espirituoses i continguin indicacions de procedència geogràfica, però que aquesta no sigui la seva procedència real. Per exemple, una marca tipus “Clos del silenci negre Selecció Penedès Denominació d’Origen” per a vins, en absència d’autorització del Consell Regulador de la D.O, Penedès.
- Que es pretengui registrar un signe oficial especialment protegit. Per exemple: l’escut d’Espanya, escuts d’armes, banderes, sigles o denominacions d’organitzacions internacionals intergovernamentals.
El valor econòmic que tenen les marques és innegable, però amb el mateix cal tenir clar què es pretén protegir.
Si vol ampliar informació, necessita assessorament en tema de marques o sol·licitar un pressupost, contacti amb nosaltres.