Com anunciàvem la setmana passada, analitzarem la videovigilància a les comunitats de propietaris resolent els dubtes sobre com aprovar el seu us, quin paper dur a terme la comunitat en relació amb el tractament de les imatges, on es posen les càmeres de forma adequada, entre altre qüestions que passem a resoldre.
Podem posar càmeres de videovigilància?
La videovigilància de la comunitat de propietaris és un tractament de dades personals (imatges) que està legitimat per l’interès de la pròpia comunitat quan vol garantir la seguretat dels veïns, béns i instal·lacions que la conformen. Això ens porta, a què la finalitat de la instal·lació de les videocàmeres, ha de ser limitada a la seguretat, no podem usar les càmeres per una altra finalitat.
On hem d’instal·lar les càmeres?
Les càmeres de vigilància només podran col·locar-se de forma que gravin els espais privats de la comunitat, ja que gravar la via pública és una acció limitada a les forces i cossos de seguretat; però, quan hagi de gravar-se l’entrada a la comunitat, està permès gravar la via pública en la mesura que sigui necessari i proporcional a la finalitat perseguida, i sempre la franja més mínima de l’accés a l’immoble.
La instal·lació de les càmeres comporta automàticament la col·locació en un lloc visible del cartell informatiu de videovigilància, complint els requisits mínims d’informació que marca la normativa. Aquest cartell indica que s’accedeix a una zona videovigilada, i ha d’estar en un lloc visible en els diferents accessos, com la consergeria, porteria, recepció o el taulell d’anuncis.
El cartell ha de contenir de forma clara l’existència del tractament, la identitat del responsable, la possibilitat d’exercitar els drets dels articles 15 a 22 del RGPD (accés, cancel·lació, oposició, limitació, etc.), període de conservació de les imatges (30 dies) i la referència d’on es pot obtenir més informació sobre el tractament de les dades personals.
Com aprovem l’ús de la videovigilància?
Per a poder instal·lar les càmeres de videovigilància, es requereix que hi hagi una aprovació per part dels propietaris que comporta que 3/5 parts de les quotes votin a favor (article 17.3 de la Llei de Propietat Horitzontal). Es tenen tres mesos per impugnar l’acord i el propietari, per a poder votar, ha d’estar al corrent de pagament en la totalitat dels deutes vençuts amb la comunitat o procedir prèviament a la consignació judicial dels mateixos.
Quina responsabilitat té la comunitat?
La comunitat de propietaris serà la responsable del tractament de les imatges, per tant el compliment de la normativa de protecció de dades és la seva responsabilitat.
En el cas de què es contracti un servei de videovigilància, aquesta empresa tindrà el paper d’encarregada del tractament, amb la que s’haurà de signar el corresponent contracte d’Encarregat de tractament, seguint les directrius del RGPD i la LOPDGDD.
Qui pot accedir a les imatges?
L’accés a les imatges es realitzarà solament per persones autoritzades per la pròpia comunitat, és per això que els propietaris i/o veïns, si no obtenen autorització prèvia no podran accedir a les imatges de les càmeres de videovigilància.
Per a què la seguretat sigui adequada, és necessari que l’accés a les imatges es realitzi mitjançant un codi d’usuaris i una contrasenya per accedir al sistema que les conté, per exemple, o utilitzar altres medis d’identificació i autenticació que garanteixin una identificació inequívoca de la persona i que només la pugui conèixer aquesta. Aquestes claus d’accés han de ser canviades de forma regular.
Quant temps es conserven les imatges?
Les imatges s’han de conservar durant el termini d’un mes des de la seva captació, com a màxim. Un cop passat aquest termini, les imatges seran cancel·lades, a excepció d’aquells supòsits en què s’hagin de conservar per acreditar la comissió d’actes que atemptin contra la integritat de persones, béns o instal·lacions. En aquest cas, es cediran als cossos i forces de seguretat quan fossin sol·licitades de forma fefaent per l’autoritat. Aquesta sol·licitud es conservarà per acreditar la cessió.
En el cas que hi hagi un accident, aquestes imatges podran ser cedides a la companyia d’assegurances.
Els destinataris i el temps de conservació, forma part de la informació que junt amb la que hi ha als cartells informatius, ha d’estar disponible a la porteria, taulell d’anuncis o consergeria.
Es por instal·lar una càmera a una plaça de pàrquing?
Per a col·locar càmeres al pàrquing que comporti la vigilància de tot l’aparcament, al ser zona comú es necessitarà la votació per Junta i arribar al quòrum necessari establert a la LPH.
Ara bé, si un veí vol instal·lar una càmera a la seva plaça de pàrquing, podrà fer-ho seguint aquests punts:
-les imatges captades per les cametes es limitaran exclusivament a la seva plaça d’aparcament.
–podrà gravar una franja, el més mínima possible, de les zones comunes quan no sigui possible evitar la captació d’aquesta.
–podrà fer-ho prèvia autorització de la Junta de Propietaris que haurà de constar a les actes corresponents.
Aquest propietari serà el responsable del tractament d’aquesta càmera i haurà de complir amb la normativa de protecció de dades.
S’aplica la protecció de dades als espiells digitals i videoporters?
En ambdós casos, si la funció és identificar a la persona que ha trucat al timbre, no li aplica la protecció de dades donat que són d’ús domèstic i serà una excepció. Però si qualsevol d’aquests dos sistemes permet la reproducció o gravació d’imatges, aleshores sí els hi aplicarà la protecció de dades.
I, què passa amb les càmeres instal·lades que no graven?
En cas de tenir càmeres simulades, no existeix tractament de dades personals i per tant la normativa del RGPD i la LOPDGDD no serà d’aplicació, donat que aquestes càmeres manquen dels elements tècnics per funcionar.
No obstant, si es tracta de càmeres reals que estan desactivades, però que poden sense esforços excessius tornar a funcionar, si s’haurà d’aplicar la normativa de protecció de dades.