El TC avala que una empresa controli l’email corporatiu dels seus treballadors.
El Tribunal Constitucional ( TC ) ha denegat la seva empara a un treballador acomiadat que va reclamar la nul.litat del seu procés d’expulsió amb l’argument que l’empresa havia vulnerat la seva intimitat i el seu dret al secret de les comunicacions en intervenir el seu correu electrònic corporatiu. Pel Constitucional, l’acomiadament és vàlid perquè es tractava d’un correu electrònic corporatiu, per al qual tant l’Estatut dels Treballadors com el conveni del sector en què estava immersa l’empresa (el químic) admeten el control de la companyia. Així,la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, considera que “la limitació de l’ús del correu electrònic a fins professionals portava implícita la facultat de l’empresa de controlar la seva utilització a fi de verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals”.
És a dir , l’empresa pot intervenir el correu electrònic corporatiu per conèixer quin ús en fan els treballadors (i, en aquest cas , d’aquest control va resultar provat que l’acomiadat en qüestió proporcionava ” informació confidencial de l’empresa a personal d’una altra entitat mercantil”).
L’acomiadat era cap 1r administratiu a l’empresa, on treballava des del 1 de juny de 1976. La companyia es dedica a l’activitat químic industrial d’obtenció d’alcaloides (morfina, codeinas) i al cultiu de la planta cascall i posterior tractament en les seves instal·lacions industrials.
Per a la seva filtració, l’acomiadat va utilitzar tant el telèfon mòbil corporatiu com el correu electrònic, des del qual va transmetre totes les dades relatives a la previsió de la collita de 2007 i 2008 a una altra entitat mercantil, “incloent extrems especialment sensibles la importància dels quals era coneixedor”.
Les proves es basaven en un informe pericial que, a la vegada, partia de l’intervenció dels correus electrònics, el que el demandant va impugnar per vulneració de drets ( intimitat i secret en les comunicacions) en la seva obtenció. Amb aquest argument va recórrer una sentència desfavorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid davant el TC .
El secret a les comunicacions, respon l’alt tribunal, “no s’estén a tots els fenòmens de comunicació entre persones, ni afecta qualsevol materials amb ella relacionats presents , passats o futurs”, sinó únicament a “certes comunicacions”.
Així doncs, diu la sentència, “queden fora de la protecció constitucional aquelles formes d’enviament de la correspondència que es configuren legalment com a comunicació oberta, és a dir, no secreta”.
“És admissible l’ordenació i regulació de l’ús dels mitjans informàtics de titularitat empresarial per part del treballador, així com la facultat empresarial de vigilància i control del compliment de les obligacions relatives a la utilització del mitjà en qüestió , sempre amb ple respecte als drets fonamentals”, diu també.
En el cas dels correus corporatius, cal valorar aquest control en relació amb els drets fonamentals i, així, en aquest cas, el conveni sectorial només permetia l’ús professional del correu electrònic de titularitat empresarial, “el poder de control de l’empresa “sobre les eines informàtiques de titularitat empresarial ” podia legítimament exercir-se”.
Font: La Vanguardia.