Com denunciar una difamació a les xarxes socials?

Des que existeixen les xarxes socials segurament ens hem fet preguntes com “què passa si algú parla malament de mi a les xarxes socials? Puc denunciar-ho?”. Amb l’augment d’aquestes plataformes s’ha incrementat l’anomenat “hater”, o el que és el mateix, les persones que insulten, acusen i exerceixen violència a partir de comentaris o missatges vexatoris contra una altra persona.

Moltes vegades aquesta violència s’acaba produint sota pseudònims o sota l’anonimat, ja que aquesta és la forma més fàcil de criticar i insultar. I perquè el “hater” creu que mai se sabrà qui s’amaga darrere d’aquest anonimat.

Això no és cert i actualment hi ha moltes formes d’investigar qui hi ha darrere d’un perfil a les xarxes socials, encara que al compte no aparegui cap dada, informació o fotografia de la persona.

A l’article d’avui us parlarem de les difamacions a les xarxes socials i resoldrem vàries qüestions que aquesta temàtica està suscitant. Per començar, entrarem a conèixer els termes de, per exemple, què és la difamació a les xarxes socials? Quina diferència hi ha entre injúria i calumnia? O si es pot denunciar a algú per insultar-te a les xarxes socials?, entre d’altres.

Què és una difamació a les xarxes socials?

A Espanya es pot denunciar quan algú parla malament de nosaltres de forma pública, per exemple, a Internet o a les xarxes socials. Aquesta denúncia es fa per difamació.

Quan parlem de difamació sempre s’haurà d’identificar a la persona o donar les dades suficients per reconèixer-la fàcilment.

El més habitual és que la difamació sigui dirigida cap a personatges públics o influencers, però les persones poc conegudes o “anònimes” també poden rebre aquestes conductes. Aquests comportaments es consideren assetjament i violència perquè en molts casos el difamador acaba insultant constantment a la seva víctima.

Encara que al Codi Penal no es parli exactament de difamació, és a dir, de l’acte d’insultar o desacreditar a una persona a partir de la difusió d’una informació que sigui falsa o que faci malbé la seva reputació o imatge pública, sinó que es parla de delicte d’injúries i calumnies.

Els delictes per injúries i calumnies són anomenats delictes contra l’honor i atempten contra els drets a la personalitat. Però no tots els insults es consideren difamació, sobretot des que la reforma del Codi Penal del 2015 despenalitzés les injúries lleus.

Quina diferència hi ha entre injúria i calúmnia?

Hi ha dos tipus de difamació a les xarxes socials: la injuria i la calumnia.

La injúria és insultar a algú de forma pública a les xarxes socials o a Internet, amb la intenció d’humiliar i fer malbé la dignitat d’una persona. Sempre que estigui citada i nomenada perquè sigui reconeguda per altres.

Quan els insults són continus es pot denunciar a la persona per assetjament. Els jutges consideren que a partir de tres insults és un delicte d’assetjament, que és més greu que un delicte d’injúries. Per això, moltes persones no denuncien fins que els insults són constants per poder denunciar per assetjament.

La calúmnia és imputar o acusar a algú de forma pública d’haver comès un delicte, tot i saber que la informació és falsa. Perquè es consideri delicte, la persona també ha de ser reconeguda.

En cap dels casos és necessari que la víctima tingui perfils a les xarxes socials. Amb només ser reconeguda ja es consideraria delicte.

Quines crítiques estan emparades per la llibertat d’expressió?

La llibertat d’expressió a Internet està protegida per la Constitució, però no vol dir que no existeixi un límit a aquesta llibertat. L’opinió sempre és lliure, però la difamació no ho és.

Hi ha persones que confonen la llibertat d’expressió amb insultar i parlar malament a les xarxes socials, però això no és una crítica o una opinió, és difamació.

Les crítiques i opinions estan emparades per la llibertat d’expressió, però els insults o comentaris vexatoris, humiliants i ofensius no, ja que poden ser injúries.

La calúmnia no pot considerar-se llibertat d’expressió, perquè sempre es fa amb la intenció de fer malbé i perjudicar a la persona sobre la qual es menteix.

Segons la jurisprudència, aquests serien els criteris per saber quan s’estan sobrepassant els límits de la llibertat d’expressió:

• Quan es compleixen els requisits de la llei pels delictes d’injúries i calumnies.
• Quan la persona que rep els comentaris no ocupa un càrrec públic i aquests comentaris no són relacionats amb l’execució de les seves funcions.
• Quan es difonen i s’imputen de forma pública fets falsos cap a una persona.
• Quan els comentaris són vexatoris o ofensius, o són insults o adjectius racistes, sexistes, masclistes o degradants, i aquests es repeteixen constantment.

Com denunciar una difamació?

Els delictes d’injúries i calumnies es denuncien a partir d’una querella criminal, que es presenta davant del Jutjat d’Instrucció o davant de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Aquesta querella haurà de presentar-la la víctima del delicte o els seus representants legals, i serà necessari que estigui assistida pel seu advocat o procurador.

Abans d’interposar la querella serà necessari que s’hagi intentat celebrar un acte de conciliació entre les dues parts, i és requisit acompanyar aquesta prova per admetre-la a tràmit (tal com estableixen els art. 278 i 804 de la Llei d’Enjudiciament Criminal).

Aquests són els passos que s’hauran de fer per denunciar una difamació a les xarxes socials:

• Recopilar totes les proves:

Fer captures de pantalla amb els insults o fotografies dels comentaris. Aquestes proves tindrien més força si el contingut d’aquestes captures tinguessin fe notarial, per deixar constància de què les proves no han estat manipulades, o acudir a una empresa especialitzada a certificar l’existència de comentaris online.

• Contactar amb l’autor del comentari:

Abans de posar qualsevol denúncia has de respondre a la persona dient que el seu comentari t’ha molestat. Això seria una prova d’advertència per si torna a fer un altre comentari, on es confirmaria que el seu objectiu és fer mal.

• Contactar amb la xarxa social:

Des de qualsevol xarxa social pots denunciar casos d’assetjament, injuria o calumnia. El procediment més habitual és el bloqueig d’aquest usuari, encara que aquest sempre es pot tornar a crear un perfil nou anònim.

• Denunciar el delicte als cossos de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil o policia):

Pots fer la denúncia tant de forma presencial com online des del portal del Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil, indicant en quina adreça web es troben els comentaris difamatoris.

• Posar una querella al jutjat:

Si cap d’aquests passos et garanteix que deixi d’existir aquest assetjament, hauràs de posar una querella al jutjat. No serà necessari un advocat, però sí molt recomanable.

Quan la persona difamadora és anònima a la xarxa social, l’advocat sol·licitarà al jutge que faci investigacions per identificar a l’autor del delicte.

Una vegada s’hagi identificat a l’autor sempre hi haurà un acte de conciliació previ al judici. Si aquesta persona no admet els fets i no demana perdó, el jutge obrirà la causa.

Si estàs en una situació com aquesta i necessites l’ajuda d’un advocat o advocada, pots contactar amb el nostre equip.

L’equip de PymeLegal.