Seguint amb el segon capítol de Garantia dels Drets Digitals, recollits en el Títol X de la LOPDGDD, avui tractarem l’apartat sobre ‘El dret digital en l’àmbit laboral’.
S’apunta dins de l’àmbit laboral a cinc àrees de regulació que suposen un avanç en la matèria de Desconnexió digital i intimitat pels treballadors. Passem doncs a detallar-los:
1. Dret a la intimitat i ús de dispositius digitals
La nova LOPDGDD regula en l’article 87, què pot fer l’empresari respecte a l‘accés als continguts dipositats en els mitjans digitals que aquest ha facilitat els treballadors, pel compliment de les obligacions laborals o estatutàries i poder garantir la integritat dels dispositius.
Per a procedir a aquest accés, els empresaris hauran d’establir criteris d’ús dels dispositius de manera prèvia, complint així amb el deure d’informació al treballador, i sempre respectant els límits de la protecció de la intimitat.
Per exemple, l’empresari pot establir com a criteri, una revisió periòdica dels discs durs o de les connexions a internet quan sigui necessari per a la protecció del patrimoni empresarial o dels drets de la resta de professionals, o per motius de funcionament de l’organització. Aquestes revisions, han de tenir un mínim de garanties legals d’acord amb la normativa legal vigent en protecció de dades, i ha de realitzar-se per professionals tècnics o persones expressament autoritzades per l’organització.
Tot això ha d’anar acompanyat d’una normativa interna que ha de lliurar com comentàvem, l’empresari als treballadors, sobre l’ús i accés als sistemes, l’emmagatzematge d’informació, l’ús del correu, instal·lació de programes no autoritzats per l’organització, entre altres aspectes.
2. Dret a la desconnexió digital
En el següent article de la LOPDGDD, el 88, es pretén regular la Desconnexió digital. Podem definir aquest concepte com la limitació a l’ús de les tecnologies de la comunicació per a garantir el temps de descans, permisos i vacances dels treballadors, així com la intimitat personal i familiar.
Amb la nova LOPDGDD s’han modificat el Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, afegint l’article 20 bis “Derechos de los trabajadores a la intimidad en relación con el entorno digital y a la desconexión. Los trabajadores tienen derecho a la intimidad en el uso de los dispositivos digitales puestos a su disposición por el empleador, a la desconexión digital y a la intimidad frente al uso de dispositivos de videovigilancia y geolocalización en los términos establecidos en la legislación vigente en materia de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales.”
S’ha modificat també el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, afegint l’apartat j) bis a l’article 14 el dret “A la intimidad en el uso de dispositivos digitales puestos a su disposición y frente al uso de dispositivos de videovigilancia y geolocalización, así como a la desconexión digital en los términos establecidos en la legislación vigente en materia de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales.”
Aquesta desconnexió digital pretén conciliar activitat laboral amb vida personal i familiar, i tot això se subjectarà al que s’estableix en la negociació col·lectiva o en defecte d’això a l’acordat entre empresa i representants dels treballadors. Pel que l’empresari junt amb els comentaris dels representants dels treballadors ha de:
- Elaborar una política pels treballadors, inclosos els que ocupin llocs directius, per establir el dret a la desconnexió,
- A més, s’establirà un pla de formació
- Sensibilització del personal
Tot això per garantir i fomentar un ús raonable de les eines tecnològiques.
S’estableix aquest dret, sobretot, per a aquells supòsits laborals que tinguin una jornada total o parcial a distància, en el domicili de l’empleat, que tingui vinculació amb eines tecnològiques amb finalitats laborals.
3. Dret a la intimitat enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i d’enregistrament de sons en el lloc de treball
El dret de l’empresari a la vigilància i control està emparat per l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors, i en la legislació de funció pública també, per poder verificar el compliment de les obligacions i deures laborals. Tot això ha d’anar acompanyat per part de l’empresari del deure d’informació, de forma prèvia, expressa, clara i concisa al treballador o empleat públic o al seu representant si escau; i també de límits, com la instal·lació de dispositius de videovigilància o d’enregistrament de sons en llocs com vestuaris, serveis, menjadors i anàlegs, que no serà admès en cap cas. L’ús d’aquests dispositius d’enregistrament d’imatges i so serà admès sempre respectant el principi de proporcionalitat i d’intervenció mínima juntament amb les garanties anteriorment descrites, i quan resultin rellevants per a la seguretat de les instal·lacions, béns i persones derivats de l’activitat que l’empresa desenvolupi.
Recordem que la videovigilància és un tractament que implica la necessitat d’informació a través de col·locació d’un dispositiu informatiu en un lloc prou visible identificant, almenys, l’existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d’exercitar els drets previstos en els articles 15 a 22 del Reglament (UE) 2016/679. També podrà incloure’s en el dispositiu informatiu un codi de connexió o adreça d’internet a aquesta informació (article 22.4 de la LOPDGDD).
El tractament també implica la supressió de les dades en el termini màxim d’un mes excepte quan haguessin de ser conservades per acreditar la comissió d’actes que atemptin contra la integritat de persones, béns o instal·lacions. En tal cas, les imatges hauran de ser posades a disposició de l’autoritat competent en un termini màxim de setanta-dues hores des que es tingués coneixement de l’existència de l’enregistrament (article 22.3 LOPDGDD).
4. Dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en l’àmbit laboral.
Dret emparat en l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors, com l’anterior dret, i en la legislació de funció pública també, per a les funcions de control a través de sistemes de geolocalització, sempre d’acord als límits del marc legal, i sempre per part de l’empresari havent complert les obligacions d’informació de forma prèvia, expressa, clara i concisa al treballador o empleat públic o al seu representant si escau, juntament amb l’exercici dels drets dels interessats corresponents, i al costat de les característiques dels dispositius que realitzen la geolocalització.
5. Drets digitals en la negociació col·lectiva
Basat en l’autoregulació i la informació i acceptació individual, és un article molt general que obre una fase pràctica en la qual a poc a poc s’aniran actualitzant les polítiques internes de les organitzacions i aniran entrant en la negociació col·lectiva.
La regulació dels drets comentats suposa un avanç i una nova etapa en regulació i canvi en les organitzacions, el treball i els treballadors, que ja existia en altres països com França, en el qual en 2017 va entrar en vigor la reforma de la norma laboral francesa introduint el dret a la desconnexió digital del treballador.