Dret a l’oblit


Us heu preguntat alguna vegada com us podria afectar la informació que apareix a Google quan busqueu el vostre nom i cognoms? En alguns casos, informació poc precisa, obsoleta o sense rellevància publicada a internet està afectant a persones en la seva vida actual, a nivell personal i laboral.

És per això, que un dels aspectes que contempla el Nou Reglament de Protecció de Dades és l’anomenat “dret a l’oblit”. Podríem dir que és la manifestació dels drets de cancel·lació i oposició aplicats als cercadors d’internet. En altres paraules, permetre que certa informació publicada sobre una persona no aparegui en els cercadors d’internet.

Sona be, però és així de fàcil?

No. Algunes empreses venen entre els seus serveis esborrar un contingut d’internet referent a una persona, però això no és així de fàcil. Quan la font original, per exemple un diari, publica una notícia, els cercadors la indexen a través dels seus robots i es publica amb les dades associades a la persona en qüestió, podent trobar aquesta informació amb una simple cerca a través del nom i cognoms d’aquesta persona.

Si passat el temps, una persona considera que aquella informació, encara que en el seu dia fos veraç, l’està perjudicant, podria exercir aquest “dret a l’oblit”.

Com exerceixo el meu dret a l’oblit?

La persona afectada pot dirigir-se a la font original que va publicar la notícia per exercir el seu dret, però com hem vist en alguns casos, és habitual que la font s’empari en la seva llibertat d’expressió d’una notícia real i no consideri l’eliminació del contingut en qüestió. És llavors, quan hem d’acudir al cercador per exercir aquest dret, ja que és a través del cercador que es difon de forma universal la informació sobre l’individu quan es busca pel seu nom, podent tenir un impacte desproporcionat sobre la seva privacitat.

Els principals cercadors d’internet, han habilitat formularis per sol·licitar aquest exercici i ja han tingut moltes peticions però no ho posen fàcil i ells, d’entrada, et dirigeixen a la font en qüestió. És per això, que en la majoria de casos en què el cercador ha desindexat aquest contingut ha estat després d’una sentència del Tribunal de Justícia com va passar en el primer cas al 2014 que va guanyar Mario Costeja contra Google per retirar informació sobre un embargament que ja havia estat resolt i liquidat que estava perjudicant la seva reputació.

És important destacar, que l’exercici d’aquest dret davant el cercador només afecta als resultats obtinguts en les cerques fetes mitjançant el nom de la persona i no implica que la pàgina hagi de ser suprimida de la font original. L’enllaç que es mostra en el cercador, només deixarà de ser visible quan la cerca es realitzi a través del nom de la persona que va exercir el dret.

Si el ciutadà considera que la resposta que rep del cercador o de la font no és l’adequada pot sol·licitar que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades tuteli el seu dret.

Si necessita que l’assessorem en aquest sentit, contacti amb nosaltres i l’ajudarem a gestionar aquest procés.

L’equip de Pymelegal.