El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara presentat per una treballadora que fou acomiadada després de comprovar el seu ocupador, mitjançant la instal·lació d’una càmera de vídeo vigilància en el lloc de treball, que havia sostret diners de la caixa.
La sentència, rebutja que en aquest cas, la captació de les imatges sense consentiment exprés de la treballadora hagi vulnerat l’article 18 (paràgraf 1 i 4), de la Constitució, que protegeix els drets a la intimitat personal i a la pròpia imatge.
La treballadora fou acomiada al juny de 2012 “per transgressió de la bona fe contractual”, després de comprovar l’empresa que havia sostret efectiu de la caixa de la botiga. El departament de seguretat de l’empresa va detectar mitjançant el sistema informàtic de caixa que s’havien produït “múltiples irregularitats” a l’establiment en qüestió.
Aquest fet va aixecar sospites i es va encarregar a una empresa de seguretat que instal·les una càmera de vídeo vigilància que controles on treballava la demandant d’empara.
Els treballadors no van ser avisats expressament de la instal·lació de la càmera, però a l’aparador de l’establiment sí es va col·locar en lloc visible el distintiu informatiu.
La sentència parteix de que la imatge es considera ‘dada de caràcter personal’ segons l’establert en la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades (LOPD) i que la doctrina ha fixat la facultat de l’afectat per a ‘consentir sobre la recollida i ús de les seves dades personals i a saber dels mateixos’.
Però la LOPD té excepcions a aquesta regla general de consentiment i, entre altres casos, contempla la possibilitat de no recavar aquest consentiment quant “el tractament de dades de caràcter personal sigui necessari per al manteniment i el compliment del contracte firmat per les parts”.
La resolució matisa que quan les dades s’utilitzen per altra finalitat aliena al contracte, el consentiment dels treballadors afectats sí serà necessari.
Dit això, el tribunal senyala que d’acord amb la LOPD, “l’empresari no necessita el consentiment exprés del treballador per al tractament de les imatges” ja que l’Estatut dels Treballadors atribueix al empresari la facultat de direcció que permet adoptar les mesures de seguretat que consideri oportunes per a verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions laborals. Per tant, la resolució diu que “el consentiment s’entén implícit en la pròpia acceptació del contracte”.
Junt al deure de consentiment, la llei estableix el d’informació prèvia sobre l’ús i destinació de les dades. Aquest deure es manté intacte inclús en els supòsits en els que no es necessari el consentiment. Pel que fa a aquest deure d’informació, la sentència diu que la càmera estava “enfocant directament a la caixa” i a més l’empresa va col·locar el distintiu informatiu (“zona vídeo vigilada”) a l’aparador de la botiga pel que la demandant d’empara podia conèixer de l’existència de la càmera i la finalitat.
La sentencia conclou que l’instal.lació de la càmera de vídeo respon a la finalitat de control de l’acompliment de contracte de treball davant les sospites de que algun treballador s’estava apropiant de diners de la caixa pel que es tractava d’una mesura justificada (existien sospites de que algú de la caixa s’apropiava diners), idònia (per la finalitat de l’empresa), necessària (ja que la gravació serviria de prova) i equilibrada (es va limitar la gravació a la zona de caixa).
En el seu vot particular, dos magistrats afirmen que la sentencia suposa un retrocés a la protecció dels drets fonamentals dels treballadors.